Per a l’autogestió del cos i la vida.
L’espiral ovàrica és un espai pensat per a la cura i l’autogestió del cos i la vida. El cos que habito, la vida que respiro. Un espai creat per i des de l’amor, l’amor des d’una posició contemplativa, sensorial, sense limitacions ni possessions. Un espai creat per cultivar les arrels, aquelles que ens mantenen fortes, sanes i fermes. Aquelles que ens permeten sentir la força i la convicció de les pròpies decisions a cada pas. Un espai obert al plaer, al plaer de viure i sentir, al plaer que ens permet resignificar els nostres cossos.
L’espiral ovàrica neix amb la certesa que tot és cíclic, que la vida és mort i naixement i que els processos vitals més íntims també es poden viure des de la col·lectivitat. És espiral per trencar amb la visió patriarcal del temps lineal i jeràrquic, és espiral per què els moviments de la natura són circulars i per salut, no ens podem permetre viure durant més temps deslligades de la terra. És espiral per què sense hivern no hi ha primavera, i fins que no aprenguem a estimar la foscor de la nit no podrem disfrutar de la llum del sol.
És ovàrica perquè el dolor ancestral que carreguen els nostres òrgans vitals és femení. Ens han negat i ens hem negat, i el cos segueix buit, fred i rígid. És ovàrica perquè portem segles en la cultura de la ment i la raó i amb prou feines connectem amb les sensacions del nostre cos. És ovàrica per reivindicar una sexualitat que no sigui merament genital i externa, perquè la sexualitat és la força vital que et permet ser i estar i acompanyar-la és el mínim que podem fer per viure plenes, sanes i satisfetes.
L’espiral ovàrica neix per cada dia que hem patit dolor menstrual, l’espiral ovàrica neix per cada vegada que hem rebutjat els nostres cossos per assumir un ideal estètic. L’espiral ovàrica neix per cada cop que veiem a una altra dona com a rival i no com a aliada. L’espiral ovàrica neix per cada penetració no desitjada. Per cada vida gestada des de la por i la obligació. Per cada paraula negada.
I sí, és cert, som les netes de les bruixes que no vau poder matar. I aquesta certesa s’ha de convertir en un compromís ferm amb nosaltres mateixes, ni hem de demostrar què som, ni què podem ser, cal simplement ser-ho, cada dia, a cada pas, a cada paraula. I aquest compromís és profundament individual.
L’espiral ovàrica neix per compartir aquest compromís individual des de l’abraçada col·lectiva del cercle que entre totes teixim.
Des de la ciclicitat: Ens volem vives. Des de la sexualitat: Ens volem vives. Des del plaer: Ens volem vives. Des del cos: Ens volem vives.
Amb amor,
Estem vives. <3